CATEDRAL. CAMÍN DE SANTIAGO
El rei asturianu Alfonso II El Castu, refundador de la ciudá d’ Uviéu, a la que volvió en corte que llegó a relacionase con Carlomagno, fue l’impulsor de la pelegrinación católica a Santiago pa honrar los restos del apóstol.
Col so xestu de pleitesía, el monarca astur fixo un movimiento relixosu que, colos sieglos, diba alquirir les estraordinaries dimensiones actuales, mezcla de relixosidá, cultura y turismu.
Aquel primer Camín de Santiago, l’orixinal, escomenzaba na Santa Basílica de San Salvador, Catedral d’Uviéu, onde los pelegrinos, enantes d’entamar camín a tierres compostelanes, teníen de venerar les sos reliquies, almirar les xoyes custodiaes na Cámara Santa y rindir cultu énte la efixe policromada y románica del Salvador.
Cuando, col tiempu, dalgunos caminantes temerosos de les montañes asturianes siguieron rumbu a Galicia per tierres lleoneses, los auténticos pelegrinos sacaron el dichu “ el que va a Santiago y non a San Salvador, visita al criáu y non al señor”, col que difundíen la necesidá de facer el trayectu orixinal del camín d’Uviéu a Santiago.
Especialmente significativu pal creyente resulta visitar la Catedral uvieína del 14 al 21 de setiembre col fin de ganar la perdonanza o xubiléu, pudiendo de pasu almirar el Santu Sudariu nún, xunto col viernes santu, de los dos únicos momentos añales en que s’amuesa al públicu. |